Scombater l mudament climatich e stravardèr i raions da mont, la prioritèdes de Eusalp

Traduzione in ladino

I argomenc che la Provinzia autonoma de Trent met dant per la presidenza del 2022 spartida dessema con Busan

Na gran endesfida che se pel venjer. L’é chela coleèda ai argomenc zentrèi de Eusalp – la Strategìa europeèna per la macroregion alpina - che i vegnarà touc sù ence da la Presidenza talièna per l 2022, che la vegnarà reta ensema da la Provinzies autonomes de Trent e de Busan. Anter i argomenc zentrèi pervedui tel program sun chel che se laora dessema col goern talian (endesfida de contra al mudament climatich e l raport anter zenter e periferìa te l’area alpina e prealpina) n’é dotrei che ge prem de più al Trentin. L focus sul raport anter zitèdes e valèdes, lurèr acioche la jent no la se n vae dai raions da mont metan en esser intervenc en cont de logistica, conetività e servijes estra che jir intant coi investimenc per la formazion e la enrescida per portèr ti nesc raions da mont la ezelenzes, se emprevalan del la pèrt emportanta e de coleament che l’à l sistem local de l’istruzion. Chest l’é chel che l se met dant l’assessor a l’istruzion, università e cultura de la Provinzia de Trent, che l’à tout pèrt dessema col goernador del Sudtirol a la scontrèda diplomatica a na vida telematica anter la presidenza franzousa e la presidenza talièna de Eusalp. Na ocajion per saludèr l passaje de governance ensema con duc i raions touc ite – Eusalp l’é na realtà spartida anter i 7 Stac, Austria, Tèlia, Franzia, Germania, Slovenia, Svizra e Liechtenstein, per n total de 48 regions che à più che 80 milions de jent – dedant al sotsecretèr franzous per la coejion teritorièla e a la sotsecretèra talièna per l minister del sud e de la coejion teritorièla.

Endèna la scontrèda, col coordenament de la Farnesina, l sotsecretèr talian l’à rengrazià la presidenza franzousa e l’à palesà sie aprijiament per la volontà, la forza e l’ardiment de la Provinzies autonomes tel se tor sù l testamonech te na situazion senestra entravegnuda a cajon de la pandemia, e che à portà al mudament de la suzescion de la presidenzes Eusalp.

Dal confront l’é vegnù fora che se trata de na endesfida scialdi senestra e rigorousa, n empegn emportant per la Provinzies autonomes. La dimenscion macroregionèla, l’à prezisà l sotsecretèr franzous, la sarà fondamentèla per l suzess de la transizion ecologica e climatica del raion alpin e donca l’à arsegurà didament a la Presidenza talièna.

Dant de l’assessor provinzièl trentin l’à rejonà l president de la Provinzia autonoma de Busan. La presidenza talièna, l’à deschiarì, la vegn touta sù te n moment senester. Vegnir fora da la crisa da pandemia, peèr via col Green Deal european e co la transizion ecologica, l’entrèda de la ressorses del “Piano nazionale di ripresa e resilienza” l’é duta oportunitèdes da no verjumèr. Ge fèr front al mudament climatich che l’à efec negatives sul teritorie da mont l’é la priorità prinzipèla. Per poder fèr zeche ge vel vardèr de smendrèr l consum energetich e durèr la energies renovàboles.

Ence l Trentin l’é a una con chesta paroles, e l creit dassen te la encèria che se à tout sù la presidenza talièna de Eusalp e te la responetes portèdes dant per ge fèr front ai besegnes. Trent e Busan, l’é stat prezisà, les lurarà dò e dò per arsegurèr na bona e dreta colaborazion.

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia
(Traduzione a cura dei Servizi Linguistici e culturali del Comun general de Fascia)

Immagine alt:
Panorama con la statua de "l pastèr", simbolo della comunità ladina di fassa
Torna all'inizio